Jorge Ordaz Gargallo (Barcelona, 1946)
Geòleg i escriptor. Resideix a Oviedo des de 1972. A la universitat ha
exercit la docència com a professor de
petrologia geoquímica. És membre de nombre de l'Instituto Universitario Padre
Feijoo de Estudios del s. XVIII, adscrit a la Universitat d'Oviedo. Va ser un
dels fundadors de l'Asociación de Escritores de Asturias, a la qual pertany.
Com a narrador, escriu preferentment relats i novel·les. Així mateix, és traductor de poesia. Els seus relats
apareixen en diverses antologies i obres col·lectives. És articulista a
La Nueva España, La Voz de Asturias,
El Comercio, Los Cuadernos del Norte, Ábaco,
Pretexto, Letras Libres, Clarín, Pembroke Magazine, etc.
Obres: Diabolicón (1984); Gabinete de ciencias asturales (amb
Juan Luis Martínez); Oviedo:
Biblioteca Popular Asturiana, 1980 (Colección Francatrúa); Las confesiones de un bibliófago (Calpe
Narativa, 1989), recentment reeditada per l'editorial Pez de Plata; Perdido Edén (Del Bronce, 1998); Obiter dicta. Cuaderno de notas, Gijón
(Los Cuadernos del Bandolero, 2002); El
cazador de dinosaurios (KRK Ediciones, 2005), i El fuego y las cenizas (Editorial Pez de Plata, 2011).
Premis: Finalista del Premio Herralde (1985), per Prima donna (Anagrama,1986).
Finalista del Premio Nadal (1993), per La
perla del Oriente (Destino, 1993).
Marc
Serena (Manresa, 1983)
Treballa com a periodista en diversos mitjans de comunicació. Als
vint-i-cinc anys va retratar la seva generació a La volta dels 25 (La Magrana/Ediciones B, 2011), que va ser
considerat com un dels millors llibres de viatges de l'any a Espanya pel Premio
Camino del Cid i que, recentment, s’ha posat a la venda a Sud-amèrica, la Xina, Hong Kong, Taiwan i Corea del Sud. El
blog de l’aventura, Lavoltadels25.cat, va ser distingit per
les guies Lonely Planet com el millor del món en llengua no anglesa. El seu
últim treball publicat és Això no és africà!
(La Magrana, 2013).
David
Castillo i Buïls (Barcelona, 1961)
Poeta des de la infantesa, ha combinat la creació literària amb el
periodisme. Ha publicat tres antologies, una biografia de Bob Dylan, la novel·la
en vers El llibre dels mals catalans
(2010) i tres novel·les: El cel de l’infern (Premi Crexells a
la millor novel·la catalana del 1999),
No miris enrere (Premi Sant
Jordi 2001) i El mar de la tranquil·litat (2010). La seva obra poètica
inclou La muntanya russa (1992), Tenebra (1994), Game
Over (Premi Carles Riba 1997), El pont de Mühlberg
(2000), Downtown (2006), Esquena nua (2006) i Doble
zero (2011). Per una antologia de la seva obra, li van concedir el
Tratti Poetry Prize al millor poeta estranger traduït a Itàlia el 2006.
La seva darrera obra porta per títol Barcelona no existeix (Empúries,
2014).Ha estat organitzador de diferents cicles poètics i fundador i director de la Setmana de la Poesia de Barcelona des del 1997. D'altra banda, publica articles i ressenyes literàries gairebé des dels seus inicis. Va dirigir el suplement de cultura del diari Avui, actualment El Punt Avui. Va ser director durant vuit anys de la revista Lletra de Canvi i ha estat cinc anys professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el jove poeta Marc Sardà, va publicar el llibre Conversaciones con Pepín Bello, que va tenir una gran repercussió crítica.
Llucia Ramis i Laloux (Palma de Mallorca,
1977)
És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de
Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans
de comunicació: va ser redactora en cap de la revista literària Quimera, ha treballat a la secció de
cultura del Diario de Mallorca i
actualment col·labora a El Mundo, COM
Ràdio, RAC-1 i Catalunya Ràdio. És directora i presentadora del programa Això no és Islàndia a IB3. La primera
obra seva que va veure la llum va ser Coses
que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008). El 2010 va
guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la Egosurfing (Destino,
2010). A finals del 2010 l’Obra Cultural Balear (OCB) li ha concedit el premi
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que premia una persona o col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de l'animació
cultural, de la investigació (artística, humanística o científica) o de la
creació. La darrera obra publicada és Tot
allò que una tarda morí amb les bicicletes (Edicions 62, 2014).
També ha escrit relats curts, com La
gran Madame, recollit en el llibre Odio Barcelona (Melusina, 2008), i La vergüenza, en
el llibre Matar en Barcelona
(Alpha Decay, 2010).
Jenn
Díaz (Barcelona, 1988)
Es un decir és la quarta novel·la
d'aquesta jove escriptora que va néixer a Barcelona i que encara que no ha fet
els trenta anys ja s'ha donat a conèixer amb Belfondo (2011), El
duelo y la fiesta (2012) i Mujer sin hijo (2013). Belfondo, la seva primera novel·la, ha
estat traduïda a l'italià per l'editorial La Linea. També ha participat en dues
antologies de contes: Nueva temporada i Bajo
treinta, ambdues publicades el 2013.
Altres textos de l'autora estan reunits en el blog Fragmentos de interior i
és freqüent la seva col·laboració en les revistes Jot Down, Granite and Rainbow i El blog de mujeres d'El País i El Periódico de Catalunya.Miguel Serrano Larraz (Saragossa, 1977)
Ha exercit oficis diversos: caixer, il·lusionista professional, venedor de llibres, auxiliar administratiu i negre literari. En l'actualitat es dedica a la traducció (seves són, entre unes altres, les versions espanyoles d'una biografia de Nick Drake i d'un llibre que repassa la trajectòria del grup Belle and Sebastian, ambdues publicades per Metropolitan) i, per descomptat, a l'escriptura.
El seu últim llibre publicat és Autopsia (Edit. Candaya, 2013) .
Es va donar a conèixer amb el llibre de relats Órbita (Candaya, 2009), que el va col·locar en la primera línia dels escriptors de la seva generació. És també autor d'una novel·la, Un breve adelanto de las memorias de Manuel Troyano (Eclipsados, 2008). Sota el pseudònimSte Arsson va escriure la novel·la paródica Los hombres que no ataban a las mujeres (1001 ediciones, Zaragoza 2010).
Els seus contes han estat inclosos en algunes de les antologies de narrativa breu més importants de l'última dècada: El viento dormido; nuevos prosistas de Aragón (Eclipsados, 2006, edició de Raúl Garica i Nacho Tajahuerce); Al final de pasillo (Comuniter, 2009, edició de Octavio Gómez Millán); Pequeñas resistencias 5 (Págines de Espuma, 2010); Doppëlganger. Ocho relatos sobre el doble (Jekyll and Jill, 2011) i XXI. Los nuevos nombres del cuento español actual (Menoscuarto, 2012, edició de Gemma Pellicer i Fernando Valls).
Ha publicat tres llibres de poesia, Me aburro (Harakiri, 2006), La
sección rítmica (Aqua, 2007) (llibre al que "La Montaña Rusa Radio
Jazz", li va dedicar setmanalment una secció en la qual es reciten alguns
dels poemes del llibre, acompanyats de la música de l'intèrpret) i Insultus
morbi primus (Lola Edicions, 2011).
Marcos Ordoñez
(Barcelona, 1957)
Va néixer en 1957 a
Barcelona, ciutat on exerceix com a professor de narrativa audiovisual i
teatre. Entre la seva obra narrativa cal destacar els següents títols: El
signo de los tiempos (1988), A cualquiera puede sucederle (1990),
La
esencia del guaguancó (1991), Una vuelta por el Rialto (1994), Rancho
aparte (1997), Puerto Ángel (1999), Tarzán
en Acapulco (2001) y Comedia con fantasmas (2002). A més
de novel·la, ha publicat altres obres relacionades amb el
teatre i el cinema, com per exemple Beberse
la vida: Ava Gardner en España
(2004). Actualment escriu també tots els dissabtes sobre teatre en el suplement
cultural «Babelia» d'El País i al bloc Bulevares periféricos. El seus últims títols publicats son Un jardín abandonado por los pájaros (El Aleph, 2013) i Big Time: la gran vida de Perico Vidal (Asteroide, 2014)
Milo J. Krmpotic (Barcelona,
1974)
Va estudiar Direcció de Cinema al CECC, dos anys d'Història de l'Art a la
Universitat de Barcelona i quatre de Filologia Anglesa a la Universitat
Nacional d'Educació a Distància. Va iniciar la seva carrera com a escriptor amb
la novel·la juvenil El
bosque de colores. La seva última obra publicada és El murmullo (Pez de
Plata, 2014).
Ha escrit les novel·les juvenils El bosque de colores (1997),
El
noi i els ones (1999) i El tiempo de los sueños (2005), i
les obres per adults Sorbed mi sexo.
Un trayecto a las vidas de Paul Boissel (2005).
La seva novel·la Historia de una gárgola
(2012) ha estat definida per ell mateix com una novel·la gòtica amb tocs de comèdia. És cap de
redacció de la revista Qué Leer i
coordinador de cultura al portal Blisstopic.com, i ha col·laborat amb mitjans com l’Anuari d'Enciclopèdia
Catalana, Go Mag o El Periódico de
Catalunya.
Amb la novel·la juvenil El noi
i els ones va ser finalista del Premi Folch i Torres. Posteriorment, va
guanyar el premi NoTodo.com a la millor novel·la de l'any 2010 amb Las tres balas de Boris Bardin
(2010), que també li va permetre
ser finalista del Memorial Silverio Cañada 2011 de la Semana Negra
de Gijón a la millor òpera primera criminal.
Pepe
Ribas (Barcelona, 1951)
Pepe Ribas va néixer a Barcelona al setembre de 1951. Va
acabar el batxillerat als jesuïtes de Sarrià i va estudiar Dret a la
Universitat de Barcelona. El 1974 va fundar la revista llibertària Ajoblanco,
que el 1977 va arribar a vendre 100.000 exemplars. A principis dels vuitanta va
publicar De qué van las comunas, Kavafis i la novel·la El
rostro perdido. El 1987
consolida la seva labor com a editor independent deslligat de qualsevol
institució i crea el segon Ajoblanco, del qual va ser el
director fins al 2000. Durant aquesta època, la revista va aconseguir situar-se
com una de les publicacions culturals i socials més influents en l'àmbit hispà.
Els seus reportatges, les cròniques, els retrats i els debats entre artistes i
intel·lectuals, les noves tendències i un periodisme d'anticipació encara
vigent han mitificat la labor d'aquesta publicació independent.
Pepe Ribas és mestre de la Fundación de Nuevo Periodismo
Latinoamericano, imparteix cursos i conferències sobre periodisme i temes
d'actualitat, i viu entre l'Empordà, Berlín, Barcelona i Sud-amèrica. El 2007
va publicar Los 70 a destajo i, posteriorment, Encuentro en Berlín
(Destino). Actualment, prepara Los 80 al carajo i té en marxa una
gran exposició a Barcelona, Madrid i Buenos Aires sobre els anys d’Ajoblanco.
Jordi Nin
Va cursar estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a
l’Accademia di Venecia (Itàlia). Va estudiar guió i direcció cinematogràfica a
l’European Film Centre (Barcelona) i col·labora en diversos programes de formació empresarial i màrqueting
comunicacional amb Antonio Valdivia Consultors,
E.A.E. Escola d'Administració d'Empreses i EADA Barcelona.
Desenvolupa la seva activitat professional com a director de publicitat a
Pioneer Espanya, SA, a l'agència de publicitat TAGG i com a director general i
soci cofundador de l'agència de comunicació i disseny Artimaña, SL.
Ha treballat en la direcció creativa de nombrosos projectes, entre ells per
a VW-Audi, Peugeot, Yamaha, Kenwood, Sony, Movistar, Grup Endesa o la
Generalitat de Catalunya. Actualment, dirigeix la productora Espectrum Produccions, SL. Treballa com
a guionista i realitzador cinematogràfic, i en la creació artística per als
espectacles urbans audiovisuals. També dirigeix i presenta el programa
radiofònic de música clàssica L'hora dels Immortals a l'emissora
Calafell Ràdio.
Helena Rotés
(Barcelona 1954)
Professora d'Història de l'Art, actualment coordina un grup de lectura
sobre “Art i Literatura” en col·laboració amb els col·leccionistes de Cal Cego.
Traductora ocasional (Natalie Z. Davis, El
regreso de Martin Guerre; J. Joyce, Los
dublineses; Linda Ehrlich, Bodegón) ha publicat El libro de Rosalinda (amb el pseudònim de Hipólito Pérez,
docuficció sobre l'Anglaterra dels temps de Shakespeare, Deriva
Editorial,1999), De la Finestra al Balcó
(records d'infància a la platja de Calafell, Proa,2004) i El sueño de un hombre gris (ficció biográfica sobre el fill de
Francisco de Goya, Ibuksgrup, 2012).
Sebastià
Jovani (Barcelona, 1977)
Ha publicat l'assaig Los libros del diablo (Llibres de l’Índex / Ediciones de la
Tempestad, 2006) i es va endinsar en la narrativa amb les novel·les Emulsió de Ferro (La Magrana, 2009,
Premi Brigada 21 a la Millor Novel·la Negra en català) i Emet
o la revolta (La Magrana, 2011). També ha participat en les antologies Matar
en Barcelona (Alpha Decay, 2009), Nueve Fresquíssimos d’Espanya
(Produccions Escopeta, 2009) i Crims.cat (Alrevés, 2010). El 2012
es va editar la traducció al castellà de la seva segona novel·la, Emet o la rebelión (Duomo),
distribuïda a Colòmbia per Océano. El 2014 va publicar dues noves
novel·les: L’ètica, un noire caníbal i metafísic publicat per
l'editorial de Barcelona Alrevés en la seva col·lecció Crims.cat, y Transnistria, un
eixelebrat viatge cap a la distòpia (social i literària), publicat pel segell
colombià El Peregrino Ediciones.
Ha participat en diversos congressos i jornades, impartit tallers, i ha
estat autor convidat a BCNegra i a les fires llibresques de Madrid (2012),
Bogotà i Medellín (2013). Com a poeta i performer,
ha participat en diversos festivals i certàmens d'Espanya i d'Europa (Portugal,
França, Itàlia o Polònia) i ha estat i és membre de diferents associacions
culturals dedicades a la difusió de l'experimentació artística en diferent
fronts.
Marc Caellas
(Barcelona, 1974)
MODERADOR
José Luis
Espina Suárez (Lada – Asturies, 1958)
Com a
editor ha publicat sota el segell editorial de Bracket Cultura l'antologia de
relats fantàstics Las mil caras del monstruo (Bracket Cultura).